El Fons Valencià per la Solidaritat, després d’activar el seu protocol d’acció humanitària i d’emergències a causa del conflicte bèl·lic Israel-Hamás, i de les seues conseqüències, ha destinat 20.000 € per a, mitjançant l’Agència de les Nacions Unides per a la Població Refugiada de Palestina a l’Orient Pròxim (UNRWA), contribuir a pal·liar l’elevada mancança nutricional que estan patint les persones civils palestines desplaçades forçosament de les seues llars a camps de persones refugiades de la Franja de Gaza.
Amb aquesta iniciativa, el Fons Valencià pretén aportar el seu gra d’arena per a atendre la crida d’emergència d’UNRWA davant la situació d’elevada emergència davant les necessitats humanitàries que la població gaziana està patint, més si cap, després de l’escalada de violència iniciada en octubre de 2023, així com per la reiterada complexitat de distribució d’ajuda humanitària i que ha derivat en una situació molt complexa pel context d’alta densitat de població que té Gaza i per la falta d’assistència bàsica, com ara l’alimentaria. Amb aquesta iniciativa del Fons, aproximadament 600 persones refugiades d’alta vulnerabilitat seran aprovisionades, per part d’UNRWA, d’aliments bàsics, calòrics i nutricionals. El repartiment d’aliments permetrà, d’una banda, garantir el dret a l’alimentació de la població palestina en la Franja de Gaza, i, d’altra banda, reduir la inseguretat alimentària de les persones de Palestina que es troben en situació de necessitat alimentària urgent.
A través del repartiment d’aliments, el projecte també dona resposta als mandats internacions sobre el dret a l’alimentació, contribuint a garantir la seua consecució efectiva en el marc de la greu crisi humanitària que ja vivia la Franja de Gaza abans de l’escalada de violència iniciada en octubre de 2023 i que s’ha vist dramàticament acrescuda amb aquesta ofensiva. La protecció internacional d’aquest dret ve concretada en l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, com a part del dret a un nivell de vida adequat, i consagrat posteriorment en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (Art. 11) de 1966. En aquest Pacte, els Estats reconeixen el dret de cada persona a un nivell de vida adequat, incloent-hi l’alimentació. Reconeixen com a dret fonamental el fet d’estar protegit contra la fam i es comprometen a protegir i prendre mesures, individualment i mitjançant la cooperació internacional per a fer efectius. eixos drets.
Context actual de Gaza
La Franja de Gaza està patint la major escalada de violència des que va tindre lloc l’Operació Margen Protector, l’any 2014, i ha viscut sis conflictes des de 2008. El conflicte actual és el sèptim i el més greu. Alguns menors de Gaza no han conegut més que conflictes i guerres. A més, aquest territori compta amb una de les majors densitats de població del món. En ella viuen 2,2 milions de persones, de les quals 1.784.028 milions són població refugiada de Palestina.
Abans de l’escalada, quasi 1,2 milions de població refugiada de Palestina en la Franja de Gaza depenia de la distribució d’aliments d’UNRWA. Més del 60% de les persones ja patien inseguretat alimentària i depenien de l’assistència internacional, quatre de cada cinc persones a Gaza vivien en la pobresa, i quasi la mitat de la gent estava desocupada, comptant amb nivells de desocupació juvenil entre els més alts del món.
En un context de crisi humanitària prolongada, els intensos bombardejos van iniciar el 7 d’octubre de 2023. Des de les primeres hores del matí, grups armats palestins a Gaza (Hamás) van llançar milers de coets cap a Israel i van traspassar la tanca perimetral de Gaza en múltiples llocs. Membres de grups armats van entrar en ciutats, comunitats i instal·lacions militars israelianes pròximes a la Franja de Gaza, matant i capturant a civils i soldats israelians. Diverses fonts van reportar entre 150 i 200 persones israelianes mortes. L’exèrcit israelià (ISF) va declarar “un estat d’alerta de guerra” i va començar a atacar objectius en la Franja de Gaza. Als bombardejos se li va sumar, el 27 d’octubre, la invasió terrestre de Gaza per part de l’ISF.
A principis de març 2024, les autoritats israelianes reportaven més de 1.000 persones mortes i més de 8.000 ferides a Israel. Segons el Ministeri de Salut Palestí, a 9 de maig de 2024, almenys 34.904 persones han sigut assassinades a Gaza, al voltant del 70% són xiquets, xiquetes i dones. A més, 78.514 han resultat ferides des d’octubre.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), actualment, un 95% de la població a Gaza enfronta nivells crítics de fam, una situació sense precedents que es traduïx en la insuficiència d’aliments i alts nivells de desnutrició. En almenys 1 de cada 4 llars, les condicions són catalogades com a “catastròfiques”, cosa que significa que experimenten una extrema falta d’aliments, portant-los a la fam.
Aquesta és la proporció més alta de persones que enfronten alts nivells d’inseguretat alimentària aguda que l’escala IPC haja classificat mai per a una àrea o país determinat. Al voltant del 39% de la població es troba en emergència i el 30% s’enfronta a condicions catastròfiques. Estos es caracteritzen per llars que experimenten una extrema falta d’aliments, fam i esgotament de les seues capacitats de supervivència.
És de ressaltar la complexitat en aquesta ofensiva per a fer arribar i distribuir l’ajuda humanitària a la població de la Franja de Gaza (la qual té dependència d’aquesta) pel fet que, des de l’inici de l’ofensiva, s’ha limitat per part d’Israel l’entrada de l’ajuda humanitària pel pas de Rafah i les restriccions i limitacions imposades no permeten considerar l’ajuda que està entrant com a suficient. A això s’unix la limitació per a l’ús del combustible que es permet entrar únicament per al transport de l’ajuda, però no per als generadors d’electricitat dels hospitals, bombes d’aigua, etc.
L’Agència de les Nacions Unides per a la Població Refugiada de Palestina a l’Orient Pròxim (UNRWA)
L’Agència de Nacions Unides per a la Població Refugiada de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA), va ser establida per a brindar suport d’emergència i iniciar programes de desenvolupament amb la població Palestina mitjançant la Resolució número 302 (IV) de 8 de desembre de 1949 de l’Assemblea General de Nacions Unides. Per tant, fa més de 75 anys que presta serveis en matèria de salut, educació i servicis socials a la població refugiada de les cinc zones d’operacions en les quals es troba (la Franja de Gaza i Cisjordània, Síria, Líban i Jordània).
Encara que originalment va ser concebuda com una organització temporal per a un període de 3 anys, davant la cronificació del conflicte, l’Assemblea General ha vingut renovant el mandat cada tres anys i l’última extensió del mandat d’UNRWA ha sigut aprovat fins al mes de juny de 2026. UNRWA ha atés en l’últim any a 5,9 milions de persones refugiades de Palestina en les 5 àrees d’intervenció implementant els seus programes de manera ininterrompuda. Actualment, gestiona directament 706 escoles i 140 centres de salut primària que atenen a més de 7 milions de pacients a l’any.
Des de la seua constitució, l’Agència ha estat implementant projectes i programes d’ajuda humanitària, emergència i desenvolupament, per la qual cosa es pot afirmar que té una experiència extensa i contrastada. Si bé en l’actualitat moltes de les seues intervencions tenen caràcter d’ajuda humanitària i d’emergència, UNRWA també desenvolupa programes de millora integral de les condicions de vida de la població refugiada de Palestina amb un enfocament de desenvolupament humà. A més, té en compte la necessitat d’accions integrals per a bastir ponts entre l’ajuda humanitària i la cooperació al desenvolupament en la construcció d’una pau sostenible i duradora.
Així mateix, presta els seus serveis directament a la població refugiada. És l’única, de totes les agències de l’ONU, que ho fa. Planifica i porta a cap les seues pròpies activitats i projectes, i construïx i administra instal·lacions com ara escoles, clíniques i centres per a dones i persones amb diversitat funcional i s’ocupa de les infraestructures dels campaments de persones refugiades.
En el marc del seu mandat internacional, d’atenció a la població refugiada de Palestina, l’Agència treballa en la consecució de 7 objectius de desenvolupament humà, compresos en quatre principals, que són: una vida llarga i saludable, l’adquisició de coneixements i habilitats, un nivell de vida digne i el respecte i gaudi dels drets humans.
L’acció humanitària des del Fons Valencià per la Solidaritat
El Fons Valencià per la Solidaritat ha participat, mitjançant el Comité d’Acció Humanitària i d’Emergències (CAHE) de la Comunitat Valenciana -entitat de la qual forma part el Fons- o d’agències internacionals, en les diverses situacions d’emergència, i el municipalisme solidari de la Comunitat Valenciana ha aportat a través del Fons més de 270.000 € de recursos extraordinaris per a l’acció humanitària des de l’any 2000.
Aquests recursos s’han destinat a necessitats derivades de situacions d’emergència d’Argentina, Angola, Algèria, Àsia, República Dominicana, Haití, Sudan, Iran, el Salvador, el Sàhara, Síria, Bolívia, Java, Perú, Gaza, Ucraïna i, actualment, de nou, a Gaza.
El Fons Valencià per la Solidaritat, l’associació per la cooperació internacional i l’educació per al desenvolupament dels ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana
El Fons Valencià és l’associació d’entitats locals de la Comunitat Valenciana que té com a objectius realitzar i finançar projectes de cooperació internacional i d’educació per al desenvolupament, amb les aportacions econòmiques que cada any fan els seus socis (ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana). En l’actualitat, el Fons compta amb 148 entitats locals valencianes sòcies (139 ajuntaments i 9 mancomunitats) i concentra les seues actuacions de cooperació descentralitzada a l’Equador, Bolívia i el Salvador, així com en països en situacions d’emergència. Així mateix, executa projectes de sensibilització cap a un desenvolupament humà, equitatiu, just i sostenible entre la població de les entitats locals sòcies del Fons, i a la ciutadania valenciana en general.
La relació entre el Fons i els municipis del sud, així com amb els països en situació d’emergència, és causada per la participació municipalista i descentralitzada en polítiques de cooperació per al desenvolupament social i econòmic, amb la col·laboració en projectes nascuts de les necessitats concretes i locals, i sol·licitats pels mateixos municipis o a través de contraparts, com ara les ONGD. La participació en els projectes de cooperació sempre té com a objectius, de totes les parts col·laboradores, el respecte cap a la cultura local i l’absorció mútua de coneixements i experiències.
